Ànec amb peres, arròs de muntanya, bacallà amb samfaina, faves a la catalana, fideus a la cassola, capipota, pollastre amb llagosta, cua de bou amb sèpia, conill amb cargols, rostit de festa major, catxoflino, congre amb pèsols, escabetx de conill, suquet de pescador, calamars farcits, peus de porc amb naps... són alguns dels plats més emblemàtics de la cuina tradicional gironina guisada amb cassola, receptes de tota la vida que no es poden resumir en cinc o sis ratlles, com solen fer ara els llibres de cuina. Perquè tenen secrets familiars, variants en les picades o els sofregits, trucs magistrals, detalls que les nostres àvies recorden davant dels fogons i que, de fet, són els que marquen la diferència. I és que hi ha un abisme entre un plat reescalfat en cinc minuts i un que ha fet xup-xup sota l?atenta mirada d?algú que vol fer alguna cosa molt especial