LA SOLEDAD DE LA COMPASIÓN

LA SOLEDAD DE LA COMPASIÓN

GIONO, JEAN

18,00 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
ELBA
Any d'edició:
2013
Matèria
Calaix de sastre / clâssics / ...
ISBN:
978-84-940855-6-7
Pàgines:
180
Enquadernació:
Otros
18,00 €
IVA inclós
No disponible

Los veinte relatos de La soledad de la compasión, probablemente una de las mejores obras de Giono, constituyen un retrato conmovedor y nostálgico de la vida rural en la Provenza. Uno tras otro, el autor trata algunos de los aspectos más íntimos y universales de la experiencia humana: una amistad forjada en las trincheras en plena guerra, el vínculo entre el hombre y la tierra, o el descubrimiento, ya en la vejez, de la fragilidad de la vida y «la soledad de la compasión».
Los personajes de Giono -el cura del pueblo, un pastor solitario, los clientes habituales del café y su propietario, o forasteros aparentemente surgidos de la nada que se desvanecen como aparecieron- son, unas veces, luminosos, sabios y decentes, y otras, toscos e inmorales, pero reflejan siempre un profundo conocimiento del alma humana.
El olor a tierra húmeda, a sangre, el sonido del viento o el particular diálogo entre un hombre y un animal herido, evocan un universo singular y acaso para muchos ya desaparecido en el que aún resuena la melodía, algo triste, de una humanidad entera.

Articles relacionats

  • LA LUZ QUE NOS GUÍA
    OTERO, ÁLVARO
    Por más sorprendente que parezca, todo lo que se cuenta en La luz que nos guía ocurrió de verdad. Basada en hechos reales, la acción arranca en el verano de 1932, cuando cinco amigos que viven en un pueblo de España, y que coquetean con el comunismo más radical, acaban involucrados en la muerte del párroco. Cuatro de ellos huyen a la Unión Soviética, donde su entusiasmo y su in...
  • LA CASA TELLIER I DUES HISTÒRIES MÉS
    MAUPASSANT, GUY
    El 1870 els prussians estan a punt d’ocupar Rouen. En una diligència, fugen burgesos i aristòcrates amb tot allò que no volen perdre. Entre ells viatja la jove prostituta coneguda com a Bola de Greix. D’aquesta situació parteix la nouvelle més coneguda de Maupassant, on retrata la hipocresia de la gent decent davant de qui se suposa abjecte: la meuca, una patrio...
  • TERMINUS
    BENESIU, JOAN
    Teresa, una professora de l’Escola d’Arquitectura de València, està preocupada per la desaparició sobtada del seu alumne més brillant, Carles Miquel. El jove es troba immers en la recerca per a una tesi sobre el projecte Atlantropa, que pretenia assecar la Mediterrània i aconseguir així més terres per conrear i viure. Mentre l’estudiant segueix desapareg...
  • EL SENYOR PROKHARTXIN
    DOSTOIEVSKI, FIÓDOR
    Sí, dues històries protagonitzades per la mort. Però no tingueu por, perquè la genialitat de Dostoievski ens demostra que només és una etapa de la vida. Els xafarders que voldríeu assistir al vostre propi enterrament us llepareu els dits amb El senyor Prokhartxin i la resta ens n’anirem tranquils i ben acompanyats amb La centenària. ...
  • FRANKENSTEIN
    SHELLEY, MARY
    Rescatat d'un lloc remot de l’Àrtic, el doctor Victor Frankenstein ens relata la seva tragèdia: quan era estudiant de filosofia a Ginebra es va obsessionar a aconseguir desxifrar la fórmula secreta per donar vida a la matèria inanimada. Simultàniament, es va dedicar a reunir parts de cossos humans per construir una criatura d’aparença humana, a la qual va aconse...
  • ERA PRIMAVERA A L'HIVERN
    COMAS LAMARCA, EULÀLIA
    Podia haver estat una conversa allargassada per les hores d’avió, però va acabar sent una experiència que canviaria la vida de tots dos. En un triangle inaudit amb vèrtexs a Barcelona, Montreal i un petit poble d’Irlanda, la Laia, una barcelonina de quaranta-i-pocs anys, i en Bob, un metge irlandès de més de vuitanta, es coneixen en un avió que fa el trajecte A...

Altres llibres de l'autor

  • L'HOME QUE PLANTAVA ARBRES
    GIONO, JEAN
    En una comarca deshabitada i inhòspita de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d'arbres. Aquesta és la història d'Elzéard Bouffier, un home silenciós de muntanya que, sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l'envolta. Amb una extraordinària simplicitat que ens recorda El Petit Príncep, Giono ens fa el retrat d'un personatge que ens c...
  • EL NIÑO QUE SOÑABA CON EL INFINITO
    GIONO, JEAN
    El espacio, la luz, la naturaleza y la indescriptible euforia de quienes han soñado alguna vez con volar. Del autor de el hombre que plantaba árboles, un cuento perfecto. «De repente comprendió qué significaba la expresión ?hasta perderse de vista?. Era muy lejos. Incluso tanto que tal vez no existiera. Porque su propia vista no se perdía, simplemente llegaba hasta el lugar do...
  • EL HOMBRE QUE PLANTABA ÁRBOLES
    GIONO, JEAN
    «Imagino que Jean Giono habrá plantado no pocos árboles a lo largo de su vida. Sólo quien ha cavado la tierra para acomodar una raíz o la promesa de ésta podría haber escrito la singularísima narración que es El hombre que plantaba árboles, una indiscutible proeza en el arte de contar. (...) Y ésa es la conclusión: estamos esperando a Elzéard Bouffier, antes de que sea demasiad...
  • EL HOMBRE QUE PLANTABA ÁRBOLES
    GIONO, JEAN
    «Imagino que Jean Giono habrá plantado no pocos árboles a lo largo de su vida. Sólo quien ha cavado la tierra para acomodar una raíz o la promesa de ésta podría haber escrito la singularísima narración que es El hombre que plantaba árboles, una indiscutible proeza en el arte de contar. (...) Y ésa es la conclusión: estamos esperando a Elzéard Bouffier, antes de que sea demasiad...
  • LAS RIQUEZAS VERDADERAS
    GIONO, JEAN
    Uno de los libros más bellos e importantes de Giono: el relato en primera persona de una experiencia vital transformadora que años después inspiraría El hombre que plantaba árboles. ...
  • REBROT
    GIONO, JEAN
    Aubignane és un poble enganxat a l’espadat de la calma, com un niu de vespes. Tothom n’ha marxat menys Panturle: no pot, hi té la mare enterrada. La farga i el martell ja no canten, el cor del poble no bat. Aubignane, abans fèrtil, és ara al llindar del seu hivern, a mercè del cicle immutable de la natura. Però «per tornar a néixer necessitem morir»: la vella Mamèche i les forc...