En aquest llibre de memòries i retrat únic duna època perduda, escrit el 1946 a Nova York, l'autor evoca amb una barreja singular d'humor i ironia els llocs i els habitants de la ciutat on va viure la infància i l'adolescència i on es va formar com a escriptor. Un text polifacètic que manté un equilibri inestable entre la tendresa i la broma, entre l'afecte i l'acudit, fins i tot entre l'autocompassió i la ironia cap a un mateix.