Primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica "Entre la terra i els núvols", representa la consagració literària de Prudenci Bertrana. Publicada l'any 1931, guanyadora del Premi Crexells d'aquell any i reeditada en versió definitiva el 1933, l'obra narra el període vital d'Innocenci Aspriu (àlter ego de Bertrana), que va des de la seva infantesa fins al seu matrimoni i establiment a la ciutat de Girona.