SANTACANA, JOAN / SOCIAS, IMMA
Aquest llibre és un assaig sobre el saqueig d'art durant el període nazi, quan Europa es va veure immersa en un terrible conflicte bèl·lic general. El llibre comença amb la justificació d'aquest interès per l'art i la distinció que feia el règim entre art inspirat o bo i art degenerat, fruit del peculiar gust artístic de Hitler i de les tesis que va construir al seu voltant, gènesi de les persecucions que emprendrà el règim. El saqueig, que serà institucional, tindrà també noms i cognoms concrets, des dels homes de Göring a l'extensa xarxa de compradors i intermediaris i els llocs on van anar a parar aquestes obres. Però, per comprendre el que va passar aquests anys cal també plantejar la reacció que van tenir els intel·lectuals i artistes europeus davant l'auge del nazisme a Europa i no només a Alemanya o Àustria sinó, sobretot, a França, país que acollia als anys trenta l'elit cultural del continent. Els països neutrals de la guerra també hi van participar, enriquint alguns personatges que van fer d'intermediaris. Capítol especial mereix el rastre de l'art ensangonat a Espanya i Amèrica Llatina, així com al paper de Francesc Cambó com a col·leccionista. El llibre també dedica un apartat a la destrucció de l'art religiós a la zona republicana espanyola i les vies de sortida dels objectes confiscats. El llibre apunta també el paper de la Comissió Roberts i els programes aliats de recuperació de l'espoli, així com una reflexió sobre el valor de l'art i la reparació del dany.