Premi Josep Pla 2012
Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.
«De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d'anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d'anar-li a dir bona nit, fos l'hora que fos, perquè ella no s'adormia fins que l'últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n'hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta:
Bona nit començava a dir quan trèiem el cap. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».